J.V. Foix i introducció a la seva poesia

J.V. Foix (1894-1987) fou escriptor avantguardista preocupat per la consciència nacional de Catalunya ( un clar exemple és On he deixat les claus) i la seva condició personal concordada amb l’abstracció de la Follia i la realitat de la Raó. D’altra banda exposa la necessitat de que la voluntat vagi lligada amb la raó per arribar a una fi concreta. En el primer poema de Sol, i de dol es mostra la seva condició de solitud, individualitat. Tot i així el poeta modern té la necessitat d’abandonar-se a la fantasia. Una frase que m’ha agradat i que m’agradaria remarcar és “ El tot sotmès al Tot, i l’Home al seny” ( primer poema dins de la secció Si pogués acordar Raó amb Follia del llbire Sol, i de dol). Amb la qual arriba a la conclusió que estem sotmesos a la raó igual que no hi ha res que pugui actuar per lliure, tot està condicionat per quelcom, la follia és rebutjada per la raó tal i com diu versos més amunt “I rebutja a la ment ço que l’empeny”. 

 Balanç personal

Com que el meu coneixement de la poesia de Foix és quasi escàs no puc opinar sobre la qualitat de l’autor ni dir que un poema és millor que l’altre. Per tant m’agradaria dir que l’he trobat un poeta bastant més difícil i més dens que els anteriors, però d’altra banda amb un gran pensament filosòfic i simbolisme en els seus poemes, fet pel qual m’atreveixo a dir que és un d’aquells poetes que o t’enamoren o et desagraden totalment. Tanmateix hi ha versos que el contingut de només un d’ells pot ser més colpidor que molts d’altres poemes o llibres sencers.