Canaris Fosforecents

     Hi ha coses que són molt 
diferents i que no tenen res a veure
l'una amb l'altra per molt que diguin
com per exemple l'amor i l'odi i la 
merda del corral.

        HAVIA DE PASSAR
          ESTAVA ESCRIT
      AL WÀTER D'HOMES
 

 

Canaris fosforescents tot just exigeix -i això pot ser força dur per a molts poetes i lectors de poesia- de desempallegar-se d'uns hàbits mentals que s'adiuen amb la repressió que comporta l'ordre social, i individual, vigent.         Aquests canaris són llibertaris, perillosos per als guardians de l'ordre de subjecte-verb-predicat: volen -de volar i no pas de voler- en totes direccions.

Hac Mor, Carles, "Obra mestra absoluta", Avui, 27 de setembre del 2001.

 

Què hem d'entendre d'aquest poema? Què ens vol dir Casasses en aquests versos? Quelcom més que res? Simplement fets intrascendentals. L'amor i l'odi potser no tenen res en comú, i la merda del corral? Vés a saber.

 

     Al final una frase sense més pretensions que comunicar un fet evident per alguns i inversemblant per altres. No crec que pugui comentar massa res d'aquest poema, simplement s'ha de llegir. Ah si! I no oblidis dibuixar un lleu somriure d'incomprensió i acceptació. També pots sentir que t'han pres el pèl, sí, possiblement el sentiment més comú. O fins i tot te'l penges a la paret de l'habitació. Vocabulari vulgar i desenfadat, trencant esquemes. I qui no busca això?

Per escriure s'ha d'innovar. Però no s'ha de fer el mateix per viure? Hem de viure dramàticament? Millor treure-li ferro als problemes i acabar pensant:         HAVIA DE PASSAR
          ESTAVA ESCRIT
      AL WÀTER D'HOMES