Temps

ITorna'm, ah, torna'm als anys
de la noiesa,
                    amb els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis
                              i el ping-pong.
                                                     No. No.
Torna'm a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs.
                     I me n'alegro.

Nostàlgia d'un temps passat, s'enyora de la seva infantesa a Santa Coloma ( ping-pong, riera...). D'altra banda acaba concluent amb una reafirmació del present. Encara que s'enyori sap que ara ja és gran, que ja no juga a jocs, les passions l'han fet canviar. Com a qualsevol persona el fan canviar les experiències viscudes, el contacte amb la vida real. Un dia o altre t'has d'adonar que ja s'ha acabat fer-te l'innocent, t'has d'afrontar amb problemes reals i intentar solucionar-los. Així es creix, així es canvia. I igual que Vinyoli, tots ens hauriem d'alegrar d'haver crescut, d'haver deixat la ingenuïtat. De fet de vegades recordem quan érem petits, i ens afligim per haver-nos fet grans. Però la vida també dóna il·lusions i sorpreses...