TARDA FOSCA

          

Ets una tarda fosca amb crits vermells
al fons d'un bosc d'alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.
Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos?

Aquest poema expressa la soledat del poeta, que va caminant envers la seva mort ( l'hora crepuscular) en què tot serà fosc, tanmateix encara que és al final de la vida hi ha "crits vermells". Fins i tot ha de suportar el pes de les alzines per poder fer foc, com a últim recurs perquè no se li enfosqueixi la "vida", ha de suportar els dolors per continuar endavant. I demana compartir aquesta soledat ("mans buides de tots dos"), diu que tot i que se senti sol i a les darreries de la vida encara li queda un bri d'esperança per encendre el seu últim foc.