Presa segura
Pas de caçador.
Sento com s’atansa
per sols de tardor
Lentament, d’aquesta
font d’aigua glaçada
he begut. Després
he mirat enlaire.
Volaven falcons
damunt la certesa
de la meva mort.
Salvador Espriu
I beg your pardon
(Meditació, amb alguns rodolins, entorn de la teoria atòmica, tal com ve al·ludida als periòdics.)
Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l’ungla d’un dit.
Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para’t per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.
Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.
Parent de Badalona o d’Istanbul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,
en aquest nostre món sense demà
és molt difícil de guanyar-te el pa.
No et donaré ni el més petit consol,
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns transtorns,
posant-te ben cordats els pantalons.
(1978)
Si un dia et despertes i sents que res del que creies és veritat, si un dia decideixes plantejar-te el món, millor que no ho facis. Millor que no malgastis el teu temps donant voltes a problemes que no et permetran viure amb major comoditat, que ja és prou difícil el dia a dia. S'hi veu reflexada la mort, tema principal d'Espriu. Saps que moriràs, per això no t'hi capfiquis més i continua endavant. L'existencialisme hi és present, preguntar-se qui som i quina importància tenim. No som res més que un gra de sorra enmig d'un gran desert...
Jo crec que no és dolent de tant en tant pensar sobre el "tot" i afrontar les nostres pors, pensant i pensant...
12 d'octubre.....dia de.......
Inici de càntic en el temple...
Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".
Salvador Espriu
Avui he anat a l'escola i estava tancada....
Catalunya reneix després d'un llarg període de franquisme i pèrdua de la identitat catalana. però encara hi ha algú que ha sobreviscut per recordar-nos qui som i per què hem de lluitar.
per fi s'alça la llum en la tenebra! però hem de prometre que no ens tornaran a vèncer, que comencem de nou amb noves falç per defensar la nostra terra.
Un poema que ens recorda quina és la nostra nació, per la qual tanta gent va lluitar i que va aconseguir sobreviure tot i les amenaces de la foscor.
Cridem fort que : TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A SOFRIR, TORNAREM A VÈNCER!!!
Un poble en moviment