I beg your pardon

(Meditació, amb alguns rodolins, entorn de la teoria
atòmica, tal com ve al·ludida als periòdics.)


Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l’ungla d’un dit.

Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para’t per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.

Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.

Parent de Badalona o d’Istanbul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,
en aquest nostre món sense demà
és molt difícil de guanyar-te el pa.
No et donaré ni el més petit consol,
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns transtorns,
posant-te ben cordats els pantalons.

(1978)

 

Si un dia et despertes i sents que res del que creies és veritat, si un dia decideixes plantejar-te el món, millor que no ho facis. Millor que no malgastis el teu temps donant voltes a problemes que no et permetran viure amb major comoditat, que ja és prou difícil el dia a dia. S'hi veu reflexada la mort, tema principal d'Espriu. Saps que moriràs, per això no t'hi capfiquis més i continua endavant.  L'existencialisme hi és present,  preguntar-se qui som i quina importància tenim. No som res més que un gra de sorra enmig d'un gran desert...

Jo crec que no és dolent de tant en tant pensar sobre el "tot" i afrontar les nostres pors, pensant i pensant...