Primavera

Heus ací: 
Una oreneta, 
la primera, 
ha arribat al poble. 

I l'home que treballa al camp, 
i la noia que passa pel pont, 
i el vell que seu en un marge, fora vila, 
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques 
tenen la sort de veure una mica de cel 
han sabut la notícia. 

L'oreneta ha volat, 
una mica indecisa, 
ran mateix de l'aigua del riu, 
s'ha enfilat pont amunt, 
ha travessat, xisclant, la plaça 
i s'ha perdut pels carrers en silenci. 

I la mestressa que torna de comprar 
ho ha dit als vailets de l'escola, 
i aquests, a les dones que renten al safareig públic, 
i elles ho han cridat 
a l'home que empeny un carretó pel carrer, 
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades 
i n'ha fet una cançó 
al ritme feixuc de la roda. 

Heus ací el que diu: 
La primavera ha arribat al poble. 

 

       Siguis on siguis, facis el que facis a tot arreu sempre sentiràs l'arribada de la primavera. Hi ha certes coses que són iguals per tots els homes: la vida, la mort...i la percepció del temps i de les estacions per certs signes inconfusibles. Només el vol d'una oreneta porta al poble una ràfega d'alegria que unifica al poble per complet.

 

 ...Llavors, lliures i sols, 
sense dir cap paraula 
ens besarem de nou 
amb una força estranya...