...Gemma...

 ^{Benvinguts al meu bloc de Literatura Catalana}

Balades de Schumann hivernal

Lentament nevava sobre de les coses;

els verns colpejaven les finestres closes

del saló on morien les darreres roses ;

del saló aromat per tèbies besades,

per notes perdudes d’estranyes balades

que en el vell claver reien oblidades

Rera els funerals, damunt d’un cel llis,

alçaven els cignes son vol malaltís,

llançant una nota pel silenci gris ;

i en la ratlla blanca de la carretera,

l’orga del bohemi, ronca i ploranera,

tot passant, cantava la cançó darrera:

la cançó enyorosa de cels estivals,

el cant dels qui ploren, el cant dels malalts,

sota espais bromosos i amors hivernals.

...I era d’un sol ritme la cançó que oí,

i el xisclar dels cignes defora el jardí,

i el lied del piano ressonant sense fi…

Mes Elsa em mirava amb sos ulls rosats,

i em parlà en silenci de mons soleiats,

de fruiters dolcíssims sobre camps de blats...

al mirar-li l’ànima, tota ella blavor,

com xarbota el riure en el veire d’or,

sentí l’esperança vibrar dintre el cor…

A fora nevava sobre de les coses;

els verns colpejaven les finestres closes;

mes, a l’entorn nostre, florien les roses...

Miquel de Palol